TERRASSA, ESPAI DE FOTOGRAFIA

http://espaiterrassa.com/

TERRASSA, ESPAI DE FOTOGRAFIA

Agenda d'activitats fotogràfiques:

tallers, trobades, cursos...

a Terrassa i altres indrets.

«Potser un altre món hagués estat possible», exposició de Maria Romaní i Marcel Ayats

Sota el títol Potser un altre món hagués estat possible, els artistes Maria Romaní i Marcel Ayats conviden a seguir una narració, expressada a través de poemes visuals i poemes objecte, sobre diverses formes de violència a la nostra societat; tant des d'un punt de vista contemporani com històric.

Totes les seves obres, crítiques, cerquen un únic objectiu: els desitjos de pau dels seus autors, en el sentit més ampli del terme.

L'exposició també conté un recull de poemes visuals agrupats a partir d'una temàtica, una tècnica o procediment determinats, una etapa de la seva creació,...

Tot i que una bona part d'aquests poemes visuals han estat realitzats fa una colla d'anys, malauradament encara estan de rabiosa actualitat.

Marcel Ayats i Maria Romaní a banda de conrear individualment altres branques del món artístic i cultural, com a parella comparteixen la passió per la poesia experimental. Aquest tipus d’art, que a ells els agrada anomenar conceptual, és la suma de moltes habilitats artístiques: dibuix, fotografia, disseny, escultura, etc.

Tal com ells mateixos expliquen, cada peça, sobretot pel que fa als poemes objecte, és el fruit d’un treball de recerca de materials molt diversos i de resolucions de problemes pràctics per assolir la síntesi d’un resultat final. En una paraula: cada obra és un món. Quan parteixen d’una idea i l’aconsegueixen resoldre positivament, ja sigui per la seva expressió de dolor, pel seu joc irònic, per la seva crítica social, etc. es senten profundament esperonats tant a nivell intel·lectual com emocional.

Marcel Ayats (Sabadell, 1956), es defineix com a poeta, editor de poesia, artista conceptual. Amb estudis universitaris de Filologia catalana ha publicat a revistes com: Siglo XXI, Sal i Pebre, Artilletres. I a plaquettes: Els escriptors homenatgen Folguera. Papers de Versàlia, entre d’altres.

Entre els seus llibres publicats destaquem: Naufragi silenciós d’ales cremades. Editorial Columna,1993. Premi L´Espurna del Clot 1992. Barcelona, El clima de l’asfalt. Papers de Versàlia nº 3. Col·lecció Zona blanca, 2006

És membre cofundador del grup de poetes Papers de Versàlia. És una associació cultural constituïda l’any 2001 i destinada a promoure la creació poètica i la seva difusió a nivell de tot l’estat. Papers de Versàlia publica plaquettes col·lectives de poesia, guiades per un motiu temàtic i obertes a la participació descriptors convidats, sempre amb la col·laboració d’un o més artistes plàstics; publica llibres de poesia, dins la col·lecció Zona blanca; fa recitals de poesia, presentacions de plaquettes, de llibres, intercanvis poètics, col·laboracions amb diferents universitats, membre de jurats ...

Maria Romaní (Sabadell, 1960) és mestra de professió i va entrar en contacte amb el món de la ceràmica l’any 1986 assistint a l’Escola de Ceràmica de la Bisbal. A partir d’aquell moment queda captivada pel món de l’argila i no deixa d’assistir a cursos amb el seu afany de conèixer més i de manera contínua aquest món artístic, a la vegada que ella va introduint-se i fent les seves pròpies creacions.

A partir del 2005 es va poder dedicar de ple a la ceràmica i va començar a participar en exposicions col·lectives dins del nostre país i també a l’estranger.

Entre la seva activitat destaquem que és membre del Consell de Redacció de la revista Terrart, col·laboradora de la revista Quadern, de la Fundació Ars de Sabadell, artista convidada en el pla de Formació del professorat a “Els artistes a les escoles”, entre d’altres.

JORDI ESTIVILL: «L'ART DE L'INSERVIBLE»

JORDI ESTIVILL: «L'ART DE L'INSERVIBLE»

Casa Soler i Palet - Terrassa

31 d'octubre a 23 de novembre de 2015

«Si es absolutamente necesario que el arte o el teatro sirvan para algo, 

será para enseñar a la gente que hay actividades que no sirven para nada 

y que es indispensable que las haya» Eugene Ionesco (1912-1994). 

L'OBRA D'ANTONI PADRÓS

Antoni Padrós retratat per
Bassam Kanaan Rahí el 1974

L'OBRA D'ANTONI PADRÓS

Molt sovint, el divendres a primera hora de la tarda, entre els jubilat habituals a la tertúlia del cafè-bar d'Amics de les Arts podem trobar un home més aviat baix, pulcre, de somriure ample i parlar afable. Qui diria en veure'l tan humil i trempat que es tracta d'un dels artistes més importants que ha donat la nostra ciutat?

Antoni Padrós va néixer el 1937 a Terrassa i va viure la seva infantesa i joventuts en un barri de pagesos esdevinguts obrers tèxtils. El 1963 va presentar la seva primera exposició de pintura a Amics de les Arts, i cap al 1966 va començar a conrear un estil que podem qualificar de pop-art, figuratiu, sovint de colors vius a i carregada de referents vinculats a la vida quotidiana de les classes populars. Durant els dos anys següents la seva obra va recórrer món i es va exposar amb èxit creixent a prestigioses galeries i esdeveniments de Barcelona, Sao Paulo i Ottawa.

Una mostra d'aquestes pintures la podreu veure a l'exposició retrospectiva Antoni Padrós. Pertorbador de consciències,  entre el 9 d'abril i el 21 de juny, a la Sala Muncunill (Plaça Didó, 3 - Terrassa). Una mostra retrospectiva que, sobretot, documenta i mostra la seva obra cinematogràfica. I és que, el  1968, Antoni Padrós va decidir donar un tomb a la seva activitat creativa —temorós de convertir-se en un pintor reiteratiu i presoner del mercat—,  i es va matricular en una escola de cinematografia de Barcelona.

El cinema de Padrós es va associar a categories com independent o underground i —a banda si ens qüestionem la necessitat o no d'atribuir categories — cal reconèixer l'encert la qualificació. El cinema de Padrós va néixer en condicions de precarietat: produït amb tots els estalvis del seu sou de simple treballador de banca; rodat amb pel·lícules caducades i càmeres que rodaven manualment, a voltes de maneta, i en diumenges i festius;  amb un conjunt d'equip i actors format per amics i coneguts; i muntades amb una moviola casolana. I lluny, però molt lluny de l'esperit anodí que sovinteja a l'anomenat cinema amateur, es va caracteritzar per ser altament corrosiu i crític, perquè denunciava costums i convencions, i perquè desemmascarava totes les estructures i sistemes socials i polítics enemics de la llibertat.

Entre 1968 i 1972, filma i presenta set curtmetratges en 8mm i 16mm. Després de la primerenca Alice has discovered the Napalm Bomb, les seves pel·lícules tenen una gran recepció  en els àmbits culturament més inquiets, són seleccionades per exhibir-se a diversos festivals internacionals i pateixen la persecució de la censura a Espanya.

A continuació, va realitzar dos llargmetratges en 16mm:  Lock-out (1973) i Shirley Temple Story (1976) que van tenir una bona recepció a festivals i sales especialitzades, i que se segueixen projectant a cinemateques d'arreu del món.

En el primer, Lock-out , Antoni Padrós reflexiona i dialoga amb l'espectador sobre els conflictes que s'esdevenen en un grup d'inconformistes que cerquen alliberar-se d'una societat repressiva a través de l'automarginació, sobre el fracàs d'uns falsos anarquistes incapaços de sortir del sistema o enfrontar-s'hi. A Shirley Temple Story, les referències als llocs comuns del cinema dels EUA no són els homenatges d'un cinèfil, sinó elements d'un veritable sabotatge a tot el seu món de situacions, mites i personatges arquetípics tronats, però ben empastifats de purpurina, per posar al descobert la misèria de la vida quotidiana real.

Durant aquells anys, Antoni Padrós s'havia decantat per l'opció d'un cinema independent d'objectius alienants i d'entreteniment  i de la producció industrialitzada, però quan a partir de 1976 va  decidir emprendre projectes de gran volada, amb rigor artístic i intel·lectual, rodats en 35mm, que poguessin recórrer els mateixos circuits que el cinema comercial, va trobar tancades amb pany i forrellat les portes dels productors i del Ministeri de Cultura.

Entre 1996 i 2015, només ha pogut veure finalitzades tres obres d'entre els molts projectes endegats o plantejats, i encara, en un cas, va haver de patir l'amargura de compartir la direcció d'un llargmetratge amb un crític de cinema que va aportar els recursos econòmics precisos i que tenia els contactes necessaris per aconseguir un ajut de la Generalitat, però amb el qual per caràcter i temperament estava condemnat a no entendre's. La pel·lícula no va arribar ni a estrenar-se... 

Però, cal continuar? No, potser aquesta ja seria una altra història i és millor fixar la mirada en l'Antoni Padrós dels anys de l'underground: autèntic, imaginatiu, irònic, crític, irreverent, apassionat.

Jordi F. Fernández Figueras

Antoni Padrós. Pertorbador de consciències 

Exposició comissariada per Valerio Carando

Entre el 9 d'abril i el 21 de juny de 2015,

de dimarts a divendres, de 17 a 20.30 h;

dissabtes, d’11 a 14 h i de 17 a 20.30 h;

diumenges, d’11 a 14 h; dilluns i festius, tancat.

Sala Muncunill - Plaça Didó, 3 - 08221 Terrassa

«Antoni Padrós, pertorbador de consciències»

Exposició del pintor Miquel Mas a Rubí

L’artista Miquel Mas presenta una nova mostra de pintures, "Borbons i més..." al restaurant Tast d’Art de Rubí.

Es tracta d'una selecció de quadres de recent creació que repassa, amb una mirada crítica, tot i que amb la subtilesa que el caracteritza, alguns dels membres de la dinastia dels Borbons que han regnat a Espanya, com ara Carles III o Joan Carles I. 

La mostra —amb el segell i els colors característics del pintor rubinenc— es podrà visitar des del 2 de setembre fins al proper 31 d’octubre de 2014, de dilluns a dissabte, des de les 08:30 a les 23:00, a la Plaça de Catalunya, s/n, de Rubí.

EXPOSICIÓ DEDICADA A LA FOTOPERIODISTA JOANA BIARNÉS

La Sala Muncunill de Terrassa (Barcelona) acull la primera exposició individual de la fotoperiodista terrassenca Joana Biarnés en el Cicle Art Terrassa 2014, que està produïda i organitzada per l'Ajuntament de la població.

Es tracta de la mostra Joana Biarnés: Pionera del fotoperiodisme. Fotografies 1960s-1970s. La Cara, l'instant i el lloc, que reuneix 70 fotografies en blanc i negre, la majoria de les quals van ser publicades al setmanari Por Qué, les revistes Ondas i Semana, i els diaris Pueblo i ABC, i altres de l'arxiu personal de l'artista.

Aquesta mostra, que es podrà visitar del 6 de setembre al 2 de novembre, va acompanyada d'un catàleg editat per l'Ajuntament de Terrassa en què els autors, Mónica Carabias Álvaro i Francisco García Ramos, han recuperat algunes de les obres descartades per a la mostra amb la finalitat d'ampliar i aprofundir el seu discurs.